Arribar a l’Aula de Teatre de Lleida poc abans de les 10 del matí i veure una muntanya dels titelles híbrids de Duda Paiva, escampats pel terra , quiets, inerts esperant a prendre vida. Titelles d’escuma que talla ell, el ballarí, coreògraf, titellaire i escultor brasiler que desenvolupa el seu treball des del 2004 a la Duda Paiva Company amb seu als Països Baixos.
Titelles híbrids, la majoria torsos de dones calbes amb els pits descoberts, el minotaure, dones velles, calaveres … Tots ells amb un cert aire burlesque, i que de seguida, a les mans de Duda, mostren un ventall d’emocions amplíssimes amb un toc de tendresa i humor, com a marca de la casa.
Dins les 9es Jornades Tècniques de la Fira de Titelles de Lleida 2016, que ja compta amb 27 edicions, la Master Class amb Duda Paiva que portava per subtítol La partitura de l’objecte. El cos de l’actor i el cos del titella, ha estat més que generosa, esplèndida en allò que més desitgem les i els titellaires que, no ens enganyem, és tocar titelles.
Tot comença amb la respiració que antecedeix el moviment, i llavors el punt fix es posa en dansa, moment en què els manipuladors passem a formar part del titella. Qui mana en aquesta dialèctica entre titella i manipulador? El focus va passant de l’un a l’altre, sempre tornem a la respiració.
El gran mirall de l’aula ens orienta per organitzar la composició visual amb aquest nou company, la majoria toquem un titella híbrid per primer cop. Ens deixem improvisar, buscant les emocions en el sentit més orgànic, però també la comprensió del titella, que ha d’entendre el moviment des del seu cap, la nostra mà dreta que respira.
Duda i Porshia, el seu híbrid inseparable, ens observen, alhora que ens meravellen quan il·lustren amb les seves danses les indicacions i consignes que es van afegint als exercicis. I se’ls escapa un somriure murri per sota el nas davant la darrera improvisació ja que coneixen quina és la darrera consigna: el titella ha decidit matar el manipulador.
Ja s’ha acabat. Ha passat volant. L’aula necessita ventilació i els titelles tornaran a ser embalats per a volar. Bon viatge i fins aviat